Growing Up Together - Entrevistem a Núria Escuté

23 de novembre del 2026

Avui, a Growing Up Together, conversem amb la Núria per descobrir el valor educatiu del joc, entendre per què és tan important durant la infància i reflexionar sobre com jugar, compartir i aprendre poden anar sempre de la mà.


A través del joc, els infants desenvolupen habilitats, expressen emocions, posen a prova les seves capacitats i descobreixen el món que els envolta. Però, quin paper té realment el joc en el seu desenvolupament? Com podem aprofitar-lo com a eina educativa? I com podem les famílies formar part d'aquests moments d'aprenentatge?

 

Núria, a què et dediques i quants anys fa que ets en aquest sector? Què et va fer dir: «Això és al que em vull dedicar»?
Soc responsable de marca i producte a Educa Borràs i fa més de 30 anys que treballo en aquest sector. La meva feina consisteix a acompanyar el desenvolupament de jocs i joguines, des de la idea inicial fins que arriben a les famílies.
El que més m’atrau d’aquesta professió és combinar creativitat amb una cosa tan significativa com el joc. Pensar que una idea que hem treballat acabarà provocant rialles, descobertes i moments compartits és una motivació molt especial.


Com es crea un joc de taula des de zero? Què hi ha darrere d’un joc que acaba arribant a les mans dels infants?
Tot comença amb una idea, però sobretot amb una pregunta: quina experiència volem que visquin els jugadors? Potser volem que resolguin un misteri, inventin històries o s’enfrontin a un repte plegats. A partir d’aquí treballem les mecàniques, les regles i els components, i preparem un prototip.
Després arriba una part imprescindible: provar-lo. Observar els infants ens permet descobrir què entenen, què els entusiasma i en quin moment perden l’interès. Cal revisar i tornar a provar moltes vegades. Darrere d’una partida aparentment senzilla hi ha molta feina perquè jugar sigui fàcil i vingui de gust repetir.


Quan dissenyeu un joc infantil, què teniu més en compte: l’edat, els interessos, les habilitats que volem treballar…?
Ho hem de mirar tot conjuntament. L’edat orienta, però també compten els interessos dels infants, la seva experiència jugant, la durada de la partida, la dificultat de les regles i com manipularan les peces.
Busquem un repte que desperti curiositat i que puguin afrontar: si és massa fàcil, pot deixar d’interessar-los; si és massa difícil, pot generar frustració. I hi ha una pregunta que ens hem de fer sempre: és divertit? Perquè podem tenir una proposta amb moltes possibilitats educatives, però necessitem que l’infant tingui ganes de jugar-hi.


Els jocs de taula poden ser molt més que entreteniment. Quines habilitats poden desenvolupar els infants mentre juguen?
Depèn de cada joc, però poden posar en pràctica l’atenció, la memòria, l’observació, el raonament o la capacitat de planificar. També poden ampliar vocabulari, explicar idees, imaginar solucions i exercitar la destresa manual.
A més, una partida ofereix oportunitats per esperar, escoltar, demanar ajuda o gestionar que les coses no surtin com volien. Tot això passa dins d’una experiència que té sentit per a ells. No cal convertir cada partida en una lliçó: podem deixar que aquests aprenentatges apareguin mentre gaudeixen del joc.


Què aprèn un infant quan juga amb altres persones?
Descobreix que comparteix l’espai amb persones que tenen idees, desitjos i maneres de fer diferents. Ha d’esperar el torn, explicar què vol fer, escoltar i respectar unes regles comunes.
També pot aprendre a posar-se en el lloc de l’altre: entendre que algú està decebut, celebrar una bona jugada d’un company o oferir ajuda. I una cosa molt valuosa és que veu els adults participant en les mateixes condicions: nosaltres també ens equivoquem, tenim dubtes i perdem.


I què passa quan un infant no sap perdre o s’enfada quan alguna cosa no surt com esperava? Com creus que hauríem d’acompanyar-lo?
Aprendre a perdre necessita temps i pràctica. Podem començar reconeixent el que sent: «Entenc que t’enfadis; tenies moltes ganes de guanyar». Validar l’emoció és compatible amb posar límits: podem estar enfadats, però no fer mal ni llençar les peces.
Si cal, fem una pausa i en parlem quan estigui més tranquil. També ajuda començar amb partides curtes i reptes assumibles. I el nostre exemple compta molt: com reaccionem nosaltres quan perdem? Podem mostrar que una derrota decep, però que després podem felicitar els altres, pensar què provaríem diferent i tornar a jugar.


Jugar també implica prendre decisions. Què aporta als infants haver de pensar una estratègia, anticipar què pot passar o assumir les conseqüències d’una decisió?
Els ofereix un espai per provar idees i veure què passa. «Si faig això, què podria passar després?» Durant una partida poden comparar opcions, assumir un petit risc o canviar de pla quan apareix una sorpresa.
També descobreixen que una decisió no sempre dona el resultat esperat, perquè hi poden intervenir l’atzar i les decisions dels altres. Això els permet practicar la flexibilitat: observar la nova situació i buscar una altra manera de continuar.


Quina importància té que els jocs permetin que l’infant sigui protagonista i pugui prendre decisions per ell mateix?
És molt important que senti que la seva participació té valor. Poder escollir, provar i descobrir una solució pròpia li dona oportunitats per guanyar autonomia i confiança.
Als adults de vegades ens surt dir-los quina jugada els convé. Però, si decidim sempre per ells, els traiem part de l’experiència. Podem aclarir una regla o preguntar «Quines opcions tens?», i després deixar espai perquè triïn. Encara que nosaltres haguéssim fet una altra cosa.


Avui els infants tenen moltes opcions d’entreteniment digital. Què aporta el joc de taula que potser no trobem davant d’una pantalla?
El joc de taula facilita una trobada al voltant d’un mateix espai: ens mirem, manipulem peces, conversem i veiem de seguida les reaccions dels altres. Una mirada o una rialla poden formar part de la partida tant com les cartes o el tauler.
El món digital també pot oferir experiències valuoses. El joc de taula ens proposa una manera de compartir temps amb presència física i atenció mútua. I té una cosa molt bonica: cada grup de persones fa que una mateixa partida sigui diferent.


Els jocs de taula també poden ser una manera de crear moments en família. Per què creus que és important compartir aquest tipus de temps?
Perquè ens permeten trobar-nos des d’un lloc més lúdic. Durant una estona podem sortir de les presses, les obligacions i els «vinga, que fem tard», i compartir un repte o una rialla.
També és una oportunitat per conèixer-nos millor: descobrir què fa riure els nostres fills, com pensen o quines idees ens sorprenen. No cal reservar-hi tota una tarda. Una partida curta que tots gaudim pot convertir-se en un petit ritual familiar que vingui de gust repetir. 


Hi ha jocs per a pràcticament totes les edats. Com podem escollir un joc adequat per a un infant sense quedar-nos només amb l’edat recomanada de la capsa?
L’edat recomanada és un punt de partida, i cal respectar les indicacions de seguretat. Després convé mirar l’infant concret: què li interessa, si ja està acostumat a jugar, quant temps gaudeix d’una mateixa activitat i si el joc exigeix llegir o comptar de manera autònoma.
També hem de pensar amb qui jugarà i en quin moment. Per començar, solen anar bé regles fàcils d’explicar i partides que deixin ganes de repetir. Si tenim ocasió de provar-lo abans, en una ludoteca o en una jornada de jocs, encara millor.
 

Hi ha algun tipus de joc que consideris especialment interessant per treballar la comunicació, la creativitat o les habilitats socials?
Els jocs d’inventar històries, descriure imatges o donar pistes ofereixen moltes oportunitats per expressar-se i escoltar. Els de dibuix, construcció o interpretació conviden a imaginar i a descobrir que un mateix repte pot tenir solucions molt diferents.
Els cooperatius també són interessants perquè proposen un objectiu compartit. Aquí els adults hem de vigilar de no dirigir totes les decisions: cooperar vol dir que tothom pugui aportar. I, en una família que aprèn llengües, un joc visual senzill pot donar peu a anomenar objectes o descriure’ls en anglès, sempre que tothom s’hi senti còmode.
 

Què diries a les famílies que pensen que jugar és simplement «perdre el temps» quan els infants podrien estar fent activitats més «productives»?
Els convidaria a observar tot el que passa durant una partida: els infants escolten, decideixen, proven, s’equivoquen, expliquen i tornen a intentar-ho. Hi ha molta activitat darrere d’aquella estona de joc.
I també defensaria el valor de passar-s’ho bé. Els infants necessiten temps per gaudir, compartir i explorar sense que cada activitat hagi de donar un resultat mesurable. Poder riure amb la família o els amics ja és una experiència valuosa.
 

Quin és el teu record preferit relacionat amb els jocs de taula? Hi ha algun joc que et recordi especialment a la teva infància?
De petita recordo especialment les partides al Lince i als Juegos Reunidos, amb clàssics com el parxís i l’oca, i també el joc de cartes de fer parelles. La Màgia Borràs també forma part d’aquests records d’infància.
Ara m’agrada compartir estones de joc amb la meva família. Són moments que ens permeten trencar amb la rutina i amb els rols del dia a dia: ens divertim plegats, ens descobrim en una faceta diferent i podem observar com ens relacionem els uns amb els altres mentre juguem.
Per mi, el temps de joc en família sempre suma: compartim rialles, reforcem vincles i creem records que ens acompanyaran durant molts anys.
 

I per acabar, podries recomanar-nos algun joc de taula que creguis que és imprescindible tenir a les llars amb infants?
Si n’he de destacar un, proposaria el Lince, d’Educa. Té una dinàmica molt visual: buscar al tauler les imatges que apareixen a les fitxes. És una proposta per posar en pràctica l’observació i compartir una estona de joc entre generacions, escollint la versió adequada per a l’edat dels infants.
Dit això, el joc imprescindible de cada casa serà aquell que els seus membres tinguin ganes de tornar a treure. Un joc que els infants demanen repetir i que els adults també gaudeixen té moltes possibilitats de convertir-se en un bon record familiar.
 

Jugar és molt més que passar una bona estona. És experimentar, descobrir, imaginar, prendre decisions, relacionar-se amb els altres i, sobretot, aprendre gairebé sense adonar-nos-en.
Perquè, de vegades, les grans lliçons no arriben a través d'un llibre o d'una explicació, sinó simplement... jugant.

Contacta amb nosaltres

Notícies

November activities by Kids and Us

Activitats de Novembre

26/10/2026
Saber-ne més

Growing Up Together - Entrevistem a Sandra Rodríguez

Acompanyar per aprendre: com ajudar els nostres infants a desenvolupar tot el seu potencial.

26/10/2026
Saber-ne més

October's activities by Kids&Us Sant Quirze

L’octubre arriba carregat d’activitats

25/09/2026
Saber-ne més