Benvinguts al blog de la Natàlia Perarnau

.

Llegeix els posts del blog de Kids&Us

Quan era petita, no teníem gaire referents femenins, les dones “d’èxit” o eren ‘esposes de’ o eren actrius o cantants... Per sort, actualment comença a ser diferent. És molt important que els infants tinguin referents en tots els àmbits, que vegin representat en altres persones allò que volen arribar a ser i que s’hi puguin inspirar. Per això, fan falta dones referents; no vull dir que no hi siguin, tot el contrari, sé que hi són, em refereixo que les hem d’anomenar i situar-les en el lloc que es mereixen!

Si prenem d’exemple el món de l’esport, les nenes d’avui tenen referències amb qui emmirallar-se. Les nenes que somien a ser grans esportistes admiren dones com Alèxia Putellas, futbolista del F.C. Barcelona i premiada amb els guardons més importants, o Queralt Castellet en l’àmbit dels esports d’hivern, flamant medalla de plata en la seva especialitat als Jocs Olímpics d’hivern de Pequín, entre altres. Però n’hi ha més: la política és un altre dels àmbits en què comencem a veure dones referents. Ens anem acostumant a veure-les al capdavant de governs, com Jacinda Ardern, primera ministra de Nova Zelanda referent en la gestió de la pandèmia de la COVID-19, o Sanna Marin, primera ministra de Finlàndia. Per sort, també sentim a parlar d’enginyeres, empresàries, escriptores, etc. Aquest és el camí i no es pot aturar aquí: les nenes d’avui en dia, com els nens, han de tenir referents en tots els camps professionals.

En el meu cas, tinc dos referents femenins que m’inspiren i m’emocionen. Quan els anomeni, pensaràs que estan als antípodes l’una de l’altra, però per mi encarnen els papers d’alumna i professora ideals. La primera és Malala Yousafzai, la dona més jove a rebre el Premi Nobel de la Pau, quan només tenia 17 anys, per la seva lluita aferrissada a favor de l’educació de les dones i els drets civils; la segona, la Carme Cervelló, la meva professora de francès, que ha fet de la docència el centre del seu univers.

Començo per la Malala. Va néixer l’any 1997 a Mingora, un poble del Pakistan, i amb 12 anys va començar a explicar com era la seva vida sota el règim talibà. Ho feia en un blog de la BBC i amagada rere un pseudònim; hi va explicar que havien prohibit a les nenes anar a l’escola i es va convertir en activista per defensar el seu accés a l’educació. Va patir un intent d’assassinat als 15 anys, però ni tan sols això la va fer allunyar del seu objectiu: lluitar per la defensa dels drets civils de totes les dones del món. Et convido a seguir la feina que fa des de la Fundació Malala. Per mi, és el millor exemple d’una alumna que valora l’educació i l’aprenentatge com a eina cap a la llibertat personal, bandera que l’ha arribat a posar en perill de mort.

Per altra banda, vull parlar de la Carme Cervelló, que va ser la meva professora de francès. De ben petita, jo volia aprendre l’alemany, però el meu pare va dir que no ho podria fer fins que no hagués après francès. Així doncs, amb molta desgana, vaig començar a aprendre una llengua imposada. No obstant això, per la meva sorpresa i inspiració, vaig topar-me amb àngel geniüt que ensenyava el francès amb una passió desbordant. La Carme era una dona de molt caràcter, però amb un amor desfermat per la llengua francesa i una entrega més enllà de l’aula cap als seus alumnes. El més important per ella era que els seus alumnes aprenguessin i sempre ens exigia el màxim, perquè genuïnament volia el millor pels seus élèves (‘alumnes’ en francès). El nostre èxit, el dels seus alumnes, era el seu propi èxit. La Carme Cervelló ha viscut per ensenyar francès, ha entregat la seva vida als que han passat per la seva aula (l’havia arribat a veure corregint les redaccions que ens feia fer cada setmana mentre dinava). La recordo i la recordaré sempre perquè és una persona que duc al cor i perquè un docent no pot ser important per tu si tu no ho ets per a ell; sens dubte, la Carme em feia sentir que el meu progrés i, per tant, jo mateixa érem molt importants per ella. Anys després, va ser la primera persona que em va donar l’oportunitat de fer classes d’anglès a la seva escola; d’ella vaig aprendre què era l’esforç, la dedicació absoluta, el compromís amb les famílies que et confien els seus fills, i amb els alumnes que inverteixen el seu temps, limitat, per aprendre amb tu. Només tinc paraules d’agraïment per la Carme, tant de la meva època d’estudiant com de docent al seu centre. I per si tens curiositat... sí, anys més tard vaig començar a aprendre alemany! 

La Malala i la Carme representen la importància d’aprendre i d’ensenyar; per tant, simbolitzen l’alumnat i els docents. Quan es troben i coincideixen dues persones així, una que té una gran motivació per aprendre i l’altra, que la té per ensenyar, és quan es produeix la màgia. Per mi són dues dones màgiques: Malala, que arriscava la seva vida per aprendre i que fa reflexionar infants i joves que no valoren l’educació i que la donen per feta, i la Carme, que ha viscut per ensenyar i que inspira a tot aquell qui té el privilegi i la responsabilitat d’ensenyar i educar. 

Ara et toca a tu. Explica’ns quina és la dona que t’ha marcat més a la vida!

  1. 878
Compartiu-ho >

Comentaris

Deixa'ns un comentari

Has d'estar registrat per poder fer comentaris.