.
El meu desert no té sorra
perquè no té sabates que en portin;
al meu desert hi fa fred,
perquè el sol fa temps que no es veu.
Però si té una cosa: un oasi,
imatges d’abans que ressonen
els crits, les rialles, les hores,
els jocs dels infants, dels menuts
i dels grans, però vides que omplien
de pols i de sorra
també de somriures
el buit.
al meu desert
no hi ha plantes
perquè moririen d’enyor.
Al meu desert
hi ha silenci
i totes les veus són records:
d’infants que ocupaven l’entrada
pintada de riures i sons,
el plor de primeres setmanes
i el tràfec dels professors,
però al cap i a la fi, allò era vida,
i per a mi allò ho era tot.
JèssicAyala, directora de Kids&Us Pineda de Mar
- 1027
.jpg)
