Fem servir galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència de navegació i oferir continguts i publicitat rellevants per a tu. Si continues navegant, entendrem que acceptes la nostra política de galetes.

Benvinguts al blog de la Natàlia Perarnau

.

Llegeix els posts del blog de Kids&Us
El meu hobby convertit en la meva feina: el camí cap a Kids&Us

Si te’n recordes, fa un parell de posts et vaig comentar que un dia vaig canviar de plans per fer cas de la veueta interior, la del talent latent, que m’allunyava de l’enginyeria i que em conduiria cap a allò que realment em podia fer feliç: els idiomes i en concret l’anglès.

Ha plogut molt des que vaig prendre aquella decisió ja fa 30 anys. Arribar on sóc ara no ha sigut fàcil, i no ha sigut l’única conseqüència de fer el que em deia el cor en aquell moment. Canviar de carrera va ser una de les decisions més difícils de la meva vida i me’n vaig sentir de tots colors. Al col·legi major convivia amb futurs metges, economistes, enginyers... I també amb les seves bromes i comentaris, de vegades de mal gust. M'havien arribat a dir que la meva carrera la regalaven amb tapes de iogurt! (Estic segura que no sóc l’única que ho havia sentit.) És evident que per treure’s una enginyeria cal tenir, com a mínim, intel·ligència matemàtica, però això no vol dir que tots els altres siguem rucs.  Ens hem de desfer dels prejudicis que diuen que les carreres de ciències són per als intel·ligents i les de lletres per a la resta. De fet actualment es parla de les intel·ligències múltiples, la qual cosa ens podria dur a un altre debat que no és el tema que ens ocupa avui.

En un món ideal, triar una professió que t’ajudi a sentir-te realitzat, més enllà de l’estatus o les conseqüències socials que se’n derivin, hauria de ser la tònica. Estic completament segura que si tothom fes allò que millor sap fer, i que a més el fa feliç, se’n derivarien moltíssims beneficis per a tots. T’ho il·lustro amb tres casos molt concrets i diferents entre ells:

  • Imagina't un metge que només vol el prestigi i l’estatus associat a la seva professió, li confiaries la teva salut?
  • No em negaràs que t'esgarrifaria pensar que els anys més fèrtils de l’aprenentatge dels teus fills estan en mans d'algú que va decidir ser mestre  per poder tenir moltes vacances a l'estiu.
  • Quin futur tindríem amb un polític que només es mogués per l’afany de poder personal en comptes de prioritzar la vocació de servir el poble que l'ha elegit i li paga el sou?

Tornant a la meva història personal, cada vegada que topava amb segons quins  comentaris, la meva resposta sempre era la mateixa: "No seré una simple professora d'anglès, seré la millor professora d'anglès!". No vull dir que ho hagi aconseguit, però porto anys aspirant a ser la millor i lluitant per arribar a ser-ho. M’he adonat que la felicitat no rau tant en assolir l'objectiu que et proposes, sinó en el procés. Sé que no he descobert la roda, però no hi ha dia que no em senti immensament afortunada per dedicar la meva jornada laboral a allò que estimo. I no cal dir que la culminació és veure que els que un dia van ser nens a Kids&Us s'estan convertint en adults, que el seu anglès ha crescut tant com ells i que gràcies a això seran més lliures per aconseguir tot allò que es proposin.

  1. 1463
Compartiu-ho >

Comentaris

Deixa'ns un comentari

Has d'estar registrat per poder fer comentaris.